Arxiu del February del 2009

5.- diari, percepcions i emocions diàries – PERRUQUERIA I UNGLES

Monday, 02/02/2009 (06:03)

S’acostava Nadal i els meus cabells havien anat creixent al seu gust. M’havien sortit un rixols que no els podia dominar ni que volgués. No m’agradava gens amb aquells cabells, però com que havia tingut tantes ganes de tenir els cabells llargs no em plantejava ni per un moment tallar-los.

Però no podia seguir com anava. Vaig anar a veure el Joan de la perruqueria i em va recomanar fer-me una bona tallada i després esperar a veure que sortia. M’havien dit al Iessus que els primers surten força arrissats i poc a poc van allisant-se.
Doncs em vaig posar en marxa i el dia 18 de desembre, després de nou mesos, em vaig tallar el meu cabell per primera vegada. Penso que la tallada va ser exagerada, però ara veient-ho des de la perspectiva, em va anar molt bé. Em vaig quedar amb molt poc cabell. Però endreçada i contenta.

Una altra cosa van ser les ungles. Ja em vaig poder fer la manicura per prepar-me pels nadals. No us podeu imaginar la il.lusió que em va fer. Arreglar-me les ungles i pintar-me-les ah! quina passada.

(more…)

5.- diari, percepcions i emocions diàries. CANVIS

Monday, 02/02/2009 (05:33)

El dia 2 de desembre vaig anar a visitar-me amb el doctor Marcet. Ja m’havia dit que hi anés, encara que no calia, però així passaríem els nadals tots tranquils.
El primer que vaig plantejar-li va ser la meva incertesa i també li vaig explicar els últims fets amb el tràmits i gestions del despatx del doctor Buxó. Ell mateix em va dir que havia de canviar de metge perquè d’aquella manera no podia seguir. Em va fer la visita de control i fins l’any que ve amb mamos i ecos pertinents. Em va donar els papers d’Assistència (en deixo constància per no tornar-los a perdre).

El canvi d’oncòleg era triar entre: Bellmunt, Cirera i Baselga. El primer ja no accepta primeres visites de pacients d’Assitència (!), el tercer és inabastable. Per tant només em quedava el doctor Cirera. Vaig demanar hora i em van citar pel dia 17. No puc explicar el perquè però anava no sé si espantada, avergonyida, trista o què, el que si tinc clar que era una situació que no m’agradava gens. Segons el doctor Marcet la gent quan li passa una cosa com la meva, visita diversos metges per poder triar quin li agrada més. A mi no m’agrada fer això. Però ara no em quedava més remei.

Vam anar amb el Manel i la Judit a la visita. Jo no vaig poder parlar, sort que la Judit ho va fer per mi. El metge ens va semblar molt assequible, amable i cordial. Va entendre el problema. Em va visitar i tot li va semblar bé. L’únic amb el que va discrepar va ser amb el tractament de l’osteoporosi. Ell pensa i així ho faig, que el tema de l’artrosi/osteoporosi, l’ha de tractar un reumatòleg i que aquest tractament que em van posar a la vena, no em calia. Per tant em recomana el doctor Nadal perquè em tracti això.
El seu tema el veu tot bé i queda aparcat i em dona vacances de metges, hospitals, màquines i infermeres fins finals de març.
També em veu molt elèctrica i em recomana que vagi a veure una psiconcològa. Jo en faig cas i inclús hi demano hora.

Estic contenta d’haver fet aquest pas i em quedo tranquil.la. Penso que a partir d’ara em tractaran bé.
(more…)

5.- (especial)Vacances

Monday, 02/02/2009 (05:01)

No recordo quin va ser l’últim dia que vaig posar-me a escriure, però el que si tinc clar que fa molts i molts dies que no escric res. Em sap greu perquè en el seu moment escriure em va fer el bé. A més quan he rellegit alguna cosa, ja no recordava alguns fets que m’havien passat. Sembla mentida la capacitat d’oblidar les coses que tenim. Ens fem grans!! (Em faig gran).

Si han estat unes vacances molt bones. Hem estat a Etiòpia del 8 de gener fins el 23. Era un repte per a mi, els fills m’havien fet reflexionar sobre la imprudència que podia representar anar a un país com aquest. Però jo no ho veia. Potser era inconscient. La cosa és que tot ens ha anat bé. Algun petit incident, jo “cansada” un dia i el Manel una indigestió, però un èxit. Penso que sí que corríem un risc, però la vida què és si no t’arrisques? Un avorriment.

El país que hem vist ha estat completament diferent al que havíem visitat fins ara. Mai havíem vist tanta pobresa i tan seguida. La festa del Timkat (Epifania) va ser extraordinària, una experiència irrepetible. No crec que mai veiem una cosa com aquesta enlloc. Per això hi anàvem.