Arxiu del November del 2008

5.- diari, percepcions i emocions – INCERTESA I ALTRES

Friday, 28/11/2008 (01:23)

Una vegada més i durant la meva malaltia m’ha perseguit la incertesa. Els fets m’hi han portat.

Per fi em truca la Fina dient-me que ha passat la sol·licitud a Assistència per que em posin la medicació per l’osteoporosi i que em trucaran de l’hospital de dia per concertar hora. Fins aquí molt bé, pensant que tot seria com hauria d’haver estat.

Dinava el divendres 21 de novembre a casa la Judit Escudé i em truquen per concertar el dilluns següent a les 16 hores. Molt bé.
Aquell dia vam anar a l’hospital sense res més que pura nostàlgia depriment de tornar a un lloc on no m’agradava gens estar.

Com que demano explicacions del què em fan, com, perquè i quines seqüeles tindré, em trobo amb la sorpresa de que la medicació que em posarien no era la que m’havia receptat el doctor Buxó (Zumeta) sinó que era………, i que el temps d’injecció seria d’una hora i no de 15 minuts com m’havien dit els oncòlegs. Els efectes secundaris si fa no fa els mateixos en una o altre medicació.
No sabia si creure’m-ho o aixecar-me i marxar.
La infermera, molt simpàtica, em va dir que tots els doctors sabien que la mútua no posava aquella medicació sinó que ho feia amb aquesta altra. A mi ningú m’havia dit res.

Era allà i ja quasi tenia el cateter posat. Vaig trucar a la Fina i em va dir que aquesta medicació que em posaven era una cosina germana de la que ells m’havien receptat i que si l’endemà tenia febre em prengués un analgèsic. Al·lucinant!!!! Una vegada més una mala gestió. És a la conclusió que he arribat. I ara ja en tinc prou.
No sé si el que em fan és el correcte o bé cada vegada improvisen i si surt bé, sort.

Estic pensant en prendre una decisió dràstica però vull fer-ho bé.

(more…)

5.- diari, percepcions i emocions – ARRIBA EL FINAL

Thursday, 20/11/2008 (03:54)

Passen els dies. Arriba el final d’una etapa que ha marcat la meva vida. Encara que no és l’única.

He passat el control de l’oncòleg el 28 d’octubre. Totes les proves que portava -del cor, anàlitica i densio- estaven bé. L’única cosa que s’ha disparat ha esta l’osteoporosi, tinc els femurs afectats i també dues vertebres. Diu que m’he de posar una medicació cada mig any a la vena de manera hospitalària. De moment estem a 20 de novembre i encara estan fent tràmits per poder aconseguir que la mútua em “concedeixi” l’acceptació de posar-me la medicació. Quin robatori això de les mútues. Mare meva!!!.

Voldria també estar millor del que em trobo. Encara noto que no puc passar-me gens ni mica en fer coses perquè després m’agafa aquell cansament que em produeix una depressió terrible. Em diuen que he de tenir paciència. Ja n’estic tipa. Faig coses, moltes, però voldria ser la d’abans de tot això. I em rebel·lo. No puc fer-hi més.

En fi això no treu cap a res i he de continuar caminant. Vull ja començar a pensar en fer les conclusions que vaig dir que faria al principi del bloc. Això serà potser demà.