Arxiu del September del 2008

5.- diari, percepcions i emocions – SESSIONS DE RÀDIO

Thursday, 25/09/2008 (02:57)

Les vaig començar el 21 d’agost, perquè tot sigui dit de pas, jo vaig insistir molt amb que fos així. Els oncòlegs pensaven esperar més. jo el que volia era treure’m noses del davant. com que ja havia passat pel radiòleg em van telefonar per començar ja, això era el 19 d’agost per l’endemà. justament havíem programat la meva primera sortida fora de casa i que la volíem dedicar anar a veure la família a s’agaró. vaig dir que no podia aquell dia però sí l’endemà.

va acompanyar-me el manel. ell es va esperar a la cantonada amb el cotxe. jo vaig entrat al sotan i anava absolutament perduda, després quan ja t’han passat els nervis i el descontrol del primer cop, t’adones que sí que hi ha cartells, però el primer dia ets incapaç de trobar-los.

era una saleta d’espera amb una tele, cadires de plàstic i gent absolutament “especial”. cremats, sense cabell, amb tubs per arreu, amb mocadors, sols, acompanyats i amb una conversa que a mi em va semblar absolutament desmoralitzadora. semblava un joc de veure qui guanya en tenir el mal més dolent i si no eres d’ells ja no formaves part del joc.
(more…)

5.- diari, percepcions i emocions – RECUPERACIÓ DE LA TRACA

Friday, 19/09/2008 (01:56)

Era dia 8 d’agost quan vaig tornar a casa. estava com un flam. no m’aguantaven les cames i el cansament era força considerable. tots els de casa, com sempre, van ajudar a passar les hores i els moments i fent-se càrrec de tot el que feia referència al manteniment de la casa. els manels feien junts la compra, era divertit. però anaven passant els dies i jo no em recuperava. veia que encara jeia al sofà sense poder aixecar-me.

pensant… pensant l’estrella em va dir que potser hauria d’anar a veure el fidel riba. era 18 d’agost i potser estava de vacances. quina sort vaig tenir! sí estava a la consulta.
vaig anar-hi amb tots els papers de la meva estada a l’hospital. es va quedar a quadres quan va veure que tenia una anèmia important i manca de potasi, magnesi i no sé quantes coses més. em va prendre la pressió i estava (a les 7 de la tarda) a 8/6.
com és que ningú ha fet cas de la teva anèmia) em va preguntar.
ara podria fer una teoria que tinc sobre les especialitats dels metges, però ho faré un altre dia. la cosa és que ningú m’havia tractat per prevenir l’anèmia que ja des dels primers anàlisis de la quimio jo sentia que deien: “tens una mica d’anèmia però no res”. sinó s’ajuda l’anèmia va a més. i així em va passar.

resumint, em va fer una pauta de dues pastilles de ferro al dia amb una dieta amb força sal. amb 15 dies vaig estar bé.

ja era 1 de setembre

5 – diari, percepcions i emocions – LA TRACA FINAL

Monday, 15/09/2008 (02:43)

Em vaig començar a trobar força malament el cap de setmana últim del mes de juliol quan ja estàvem a punt de marxar cap a Matadepera. Cada cop era pitjor fins que al final el dilluns vaig parlar amb la fina i em va dir que el dimarts em fes les anàlisis de control de leucos. No n’havia de saber res fins dimecres. Però el dimarts a les 8 del vespre ja em trucava que havia d’anar a urgències ja que estava molt malament dels leucos. Varem córrer tot el que ens permetien els cames. Jo massa massa nerviosa no estava,això sí el tranquimazin no va faltar. Varem marxar amb l’anna a tota castanya per els túnels ja que la fina ens havia explicat que havia parlat amb el cap de urgències d’aquella nit i que ja ens esperava, plegava a les 10, eren dos quarts.

(more…)