Arxiu del June del 2008

5.- diari, percepcions i emocions – QUARTA QUIMIO

Tuesday, 17/06/2008 (02:00)

quan vaig a l’hospital a fer-me la quimio estic en un estat totalment deplorable i penso que la por al desconegut n’és la causa. perquè sinó no entenc la meva actitud en aquests moments.
aquesta quarta sessió i primera del segon cicle, he canviat de medicament. segons l’oncòleg no és tan agressiu però també té efectes secundaris: mal articulacions, trencament ungles, retenció líquids i alguna altra cosa. això poden ser coses que passin però tampoc tenen la seguretat de com els reacciona cada pacient. aquest medicament també fa caure el cabell.
(more…)

5.- diari, percepcions i emocions – SOL I OMBRA

Monday, 09/06/2008 (00:50)

Molts dies estic al “sol” i algun a l”ombra”. aquests últims em costen molt de passar i oblidar. però avui quan he obert els ulls he pensat que no puc oblidar la sort que tinc i he tingut. visc com una princesa amb totes les necessitats cobertes i podent-me cuidar al màxim. això és una fortuna.

però dies com el divendres em fan mal, molt. caic en un pou i m’envaeix la tristor i em sento profundament malament. no és que vulgui donar-los més importància de la que tenen però crec que són percepcions que mereixen unes ratlles.
(more…)

5.- diari, percepcions i emocions – JUBILACIÓ

Monday, 02/06/2008 (06:48)

La meva amiga Alícia m’ha fet arribar pel correu electrònic la carta que enviaran a la gent de l’ajuntament que estigui en unes condicions que ells marquen, per prejubilar-se. Oh! quina alegria.

Sí ho tinc clar em jubilaré. Ep! si les condicions econòmiques em són favorables que és el primer que he de mirar. demanaré hora per anar a fer la consulta i veurem què em diuen.

La vida m’ha posat les coses en camí fàcil malgrat la mala sort de patir la malaltia crec que aquesta oportunitat que em dona no la puc desaprofitar. ara estic de baixa i ja he passat el tràngol que diuen de quan deixes de treballar i et trobes que no saps el què has de fer al primer matí quan et lleves. jo això ja ho tinc superat. és més per mi llevar-me al matí i no tenir pressa és qualitat de vida.

com que he tingut un avís important, crec a partir d’ara l’únic que he de fer és viure. i per això em vull cuidar i com he dit abans tenir qualitat de vida i deixar de treballar (= fitxar), és aconseguir-ho.

5.- diari, percepcions i emocions – TERCERA QUIMIO

Monday, 02/06/2008 (02:54)

Finalment m’he posat al dia. Avui ja puc escriure el final d’aquesta etapa. Però aniré escrivint sempre que em vingui de gust, però vull dir que ja no tinc res pendent per explicar.
A la tercera quimio hi vaig anar nerviosa. Segueixo sorpresa. Perquè? si sabia on anava i què em farien. No entenc res. Vaig estar nerviosa durant tota la sessió tot i que aquesta em va resultar força ràpida.
A casa em vaig recuperar tot i que l’endemà no estava fina del tot. Però ja el tercer dia vaig caure i ara mateix que n’han passat 8 de dies encara estic força trasbalsada. No sé explicar ben bé el què tinc. Estic marejada? no. Estic bé? tampoc. No sé és un estat general de “malestar” que em costa superar.
També aquest cop les trucades i visites de la gent amiga no han faltat. Al.lucinant!!!!!!

5.- diari, percepcions i emocions – SEGONA QUIMIO i RECUPERACIÓ

Monday, 02/06/2008 (02:26)

Estava tan tranquil.la. Quines coses té l’ésser humà tan i tan sorprenents. Inclús m’atreviria a pensar que anava com contenta a l’hospital per rebre la segona sessió. no ho entenc.
Com que ja he dit que tinc bones amigues, m’havia informat i també havia experimentat que cal anar preparat per passar la sessió. Així que abans de marxar de casa vaig fer la “bossa”. Un coixí per reposar el cap, la primera vegada em va quedar tota l’estona voleiant (no en tenien a l’hospital i quan la judit el va demanar em van deixar el farcit d’un coixí de cadira (!)), diaris, llibre, berenar de casa i beguda. Ens va anar molt bé.

(more…)

5.- diari, percepcions i emocions – PEUS BRUTS

Monday, 02/06/2008 (01:50)

Feina dies que quan em dutxava em mirava els peus abans de rentar-me’ls i, ara que me’ls veig molt bé ja que em dutxo amb les ulleres posades, els veia molt bruts. pensava que era ben estrany i que com podia ser que ara les sabates, que fa dos anys que arrossego, em destenyissin.
sí, si. el dia 28 de maig que vam sopar amb els fills per celebrar els 36 anys de casats, em vaig adonar que a les ungles de les mans m’estava pujant un color gris fosc per la part on neix l’ungla. que estrany vaig pensar, però com que estava amb els meus i ells sí saben el que diuen els metges en les visites de control, em van dir que havien dit que allò em passaria. ah! per això els peus estan d’aquell color!.
vaig trucar a la fina i m’ho va confirmar.