5.- diari, percepcions i emocions - PIT OBERT
Això és una llauna que he d’aguantar i a dia d’avui encara és així: pit obert.
Quan estava passant el post-operatori, ja vaig explicar que havia patit una petita hemorràgia per un trencament d’una vena. això, em van dir els metges, ha estat la causa que en el meu petit pit se m’hagin fet força hematomes.
A les visites de control em van fer dues puncions, una encara la sang era liquida i va anar tot bé. a la segona la sang ja estava força més coagulada i, a banda del mal, va costar molt de sortir el líquid i després m’ha quedat una ferida que supura poquet a poquet, però que és una llauna.
He preguntat si és normal i el mal que em fa també, i m’han dit que sí. que tingui molta paciència i molta cura de tenir-ho sempre net i curar-m’ho dues vegades al dia. diu que l’hematoma es “fibrilitza” i això és el mal que em fa, perquè al fer-ho pessiga algun nervi. si veig alguna cosa estranya que ho digui de seguida. el dia que es tanqui ho celebraré.
Dia 10 de juny veig un color diferent de la sang. com que vaig a la teknon aprofito per anar a veure el dr. bassols i dir-li. em diu que tot està normal i que encara que em sorprengui que, com que la quimio no m’ajuda a cicatritzar, que m’hi posi mel. ho faig.
el dia 16 de juny començo a veure que l’hemorràgia remet. però…. al cap de tres dies torna a començar a rajar, poquet, però va donant la llauna. penso que deu haver estat la quarta sessió de quimio de la qual he tingut molt mala reacció i aquesta és una cosa més de les que m’han passat.
avui sí 27 de juny primer dia que m’he llevat amb les gases completament netes. olé. de veritat que m’ha fet alegria. ja era hora. veurem com seguirà. doncs ho ha fet bé perquè ja mai més ha tornat a obrir-se. de tota manera tres mesos ja és temps suficient per estar-ne fins al gorro.