Arxiu del May del 2008

5.- diari, percepcions i emocions – PIT OBERT

Saturday, 31/05/2008 (03:21)

Això és una llauna que he d’aguantar i a dia d’avui encara és així: pit obert.
Quan estava passant el post-operatori, ja vaig explicar que havia patit una petita hemorràgia per un trencament d’una vena. això, em van dir els metges, ha estat la causa que en el meu petit pit se m’hagin fet força hematomes.

A les visites de control em van fer dues puncions, una encara la sang era liquida i va anar tot bé. a la segona la sang ja estava força més coagulada i, a banda del mal, va costar molt de sortir el líquid i després m’ha quedat una ferida que supura poquet a poquet, però que és una llauna.

He preguntat si és normal i el mal que em fa també, i m’han dit que sí. que tingui molta paciència i molta cura de tenir-ho sempre net i curar-m’ho dues vegades al dia. diu que l’hematoma es “fibrilitza” i això és el mal que em fa, perquè al fer-ho pessiga algun nervi. si veig alguna cosa estranya que ho digui de seguida. el dia que es tanqui ho celebraré.

(more…)

5.- diari, percepcions i emocions – RECUPERACIÓ DE LA PRIMERA QUIMIO

Friday, 30/05/2008 (03:02)

Després del que ja he explicat, els dies van anar passant i cada dia estava més recuperada, fins hi tot el dia 19 ja vaig anar a concert a l’auditori.

L’únic que vull destacar i molt és el fet de com he constatat com m’estima molta gent. és tant i tant gratificant que no sé si mai poder tornar a tota aquesta gent el que està fent per mi.
estic dubtant de donar noms. voldria fer-ho per no vull oblidar-me de ningú. a casa els telèfons no paren i les visites són seguides. com ho agrairé jo tot això? i per sobre de tot mai vull oblidar-ho.
la gent em truca per anar a dinar, per prendre un cafè, per esmorzar per qualsevol cosa. jo ja m’apunto a tot i em va molt bé sortir de casa.
en resum, no ha estat tan horrible com havia pensat. he passat una setmana malament però després gairebé vida normal.
tinc l’interior de la boca com cremat i glopejo aigua de farigola que m’alivia molt.
al final dels 21 dies ja estic molt millor animicament i molt més tranquil.la. he de fer-me l’analítica el dia 2 de maig que com que és un pont ho faig a l’echevarne del c/provença. també tot un altre món.

5.- diari, percepcions i emocions – PRIMERA QUIMIO

Friday, 30/05/2008 (02:49)

Va ser el 14 d’abril segons el que s’havia previst. no recordo com vaig passar el matí. el que sí sé és que vaig sortir de casa amb el manel a les 15 hores, ja molt espantada. però a l’arribar a l’hospital va ser horrible. estava fora de sí. tenia un principi d’atac d’angoixa.

vam pujar a la planta 8 i a la finestreta ens van dir que havíem d’esperar. a la sala d’espera no estàvem sols i també hi va venir el dr. marcet a veure com estava. jo ja no em podia controlar. feia el que podia per sobreviure a la situació que m’estava superant. quan van tenir l’habitació preparada ens hi van fer passar. jo llavors estava en ple atac d’angoixa. no podia respirar. quin poder té la ment! cada vegada em sorprenc més. jo sabia on anava i què em farien, perquè, doncs aquell estat? no ho puc entendre, però tampoc ho podia dominar ni ho feia volent.

Va entrar l’infermer, jo encara no m’havia calmat, i em va preparar per posar-me la medicació.
Em va punxar al portha-cat, sense fer-me cap mal, i primer el protector d’estómac, l’anti-vòmit i després ja les tres bosses de la quimio pròpiament dita. la segona bossa és el “diablillo rojo” (que li diuen així perquè és el que fa caure el cabell (aggg).
(more…)

5.- diari, percepcions i emocions – IMPLANTACIÓ DEL PORTHA-CAT

Thursday, 29/05/2008 (09:24)

M’havia programat la fina una visita a la doctora lequerica pel dia 10 d’abril que era la que m’havia d’implantar el portha-cat. jo no en coneixi res d’aquest tema. la doctora ens va semblar una persona molt competent.

Vull fer aquí un incís perquè jo aquest dia havia de començar la quimio, però com que primer m’havien de posar l’aparetet i resulta que no hi havia disponibilitat de quiròfan a l’hospital de bcn fins el dia 11, em van posposar la primera sessió pel dia 14 d’abril.

Dit això, vull dir que vam anar amb l’anna a l’hospital de dia de l’esmentat centre, lloc on pel que em va semblar es fan petites intervencions i així havia de ser la meva.
Vam anar a la finestreta a presentar els papers i ens va tocar esperar en una sala petita i plena de gent, com de costum, curiosa. em van cridar i em van donar el vestit de quiròfan verd de paper. vaig esperar que em portessin al quiròfan embolicada amb una manta ja que estava morta de fred. també plena de pànic, en aquell estat que tota jo sóc com una fulla. em va semblar molt llarga l’espera. finalment em van venir a buscar per entrar al quiròfon. allò era “un” mon. eren compartiments diversos en cada un dels quals hi havia un espai per operar. vaig entrar amb la llitera, van venir els anestesistes i ja el que recordo és que quan em vaig despertar vaig veure la cara del dr. marcert i la dra. lequerica i jo fent preguntes i ells escapant-se. després vaig anar a reanimació. allà vaig estar-hi més d’una hora. hi havia vaga de porta-lliteres i tan sols hi havia dues persones disponibles per fer el trasllat dels “operats” a les saletes de tornar a prendre contacte amb la vida normal.

vull dir que havia de ser una petita intervenció d’uns quinze minuts. vaig estar una hora i mitja al quiròfan! no em trobaven la vena i els va ser més difícil del previst.
(more…)

5.- diari, emocions i percepcions – PROVES D’EXTENSIÓ -

Thursday, 29/05/2008 (04:52)

les proves d’extensió que en diuen el metges, consisteixen en:
- eco abdominal
- gammagrafia ossia
- prova del cor. no sé com es diu però vaig entendre que era per veure si els músculs del cor estaven bé.
és 7 d’abril i estem citats a dos quarts de nou en dejú per fer-me l’eco.
la primera persona que veiem en entrar a aquell edifici tan enrebassat és la roser amor. jo anava tocada aquell dia, no sé ben bé perquè, però allò em supera. torno a plorar.
per resumir-ho l’estada a la tecknon fent aquestes proves és com la sensació d’estar en una roda o una fila i et van dient: ara vagi a la finestreta 3, ara entri a fer-se la prova, ara despullis, ara estigui quieta, ara vagi a esmorzar, ara esperis en aquesta sala (plena a vessar de gent molt curiosa), ara et criden i … així fins les tres. acabem morts.

aquest és un punt important per emetre després el diagnòstic. és el que diu si hi ha alguna metastasi o no en els llocs on el protocol diu que n’és possible.

sortim d’allà amb bones impressions de les proves del cor i l’eco. només queda saber el resultat de gammagrafia que el diran directament al dr. buxó.
va sortir tot bé.
em queda per fer la implantació del portha cat que tinc pel dia 10 d’abril ja que no hi havia quiròfan abans i per tant la primera sessió de quimio queda posposada pel dia 14. tot això per telèfon amb la fina.

5.- diari, emocions i percepcions – PERRUCA -

Thursday, 29/05/2008 (04:27)

seguint instruccions de la fina demano hora a l’estilista Iessus per encarregar la perruca.
la visita és el dia 4 d’abril a les 6 de la tarda. vaig amb les meves filles. jo molt afectada, però molt.

el centre és curiós i de moment m’hi sento com perduda. ell el iessus em rep dient-me:
“on vas amb aquesta perruca tan lletja? (mirant-me el meu propi cabell) jo te la faré molt més maca!” quina manera tan bona de trencar el gel.

em miren el cabell, em fan fotos del pentinat. jo ploro sense parar. també m’ensenyen els colors de cabell que tenen. la veritat és que les decisions les prenen les noies. jo no puc. em prenen les mides del cap per ja tenir la peça feta i quedem que quan em comenci a caure el cabell a flocs, truqui i m’adaptaran la peça al cap com si d’un vestit a mida es tractés.

Jo estic totalment rebotada amb el tema de la perruca. senzillament no vull que em caigui el cabell i a partir d’aquell dia és com una obsessió d’estar pendent de si cau o no.
(more…)

5.- diari, emocions i percepcions cotidianes

Tuesday, 27/05/2008 (04:51)

Per fi començo el cinquè bloc. aquest vull ja deixar-lo obert fins que arribi al resum final, per cada dia que em vingui de gust i tingui ganes d’escriure alguna cosa que em sembli que després pot ser profitosa tant per mi com per d’altres que ho necessitin.
De tota manera he de parlar encara de moltes coses que han passat fins al dia d’avui.

La visita a l’oncòleg. per mi era important. sento parlar molta gent amb la mateixa malaltia que, a aquest professional el tenen com al seu salvador. jo encara el busco. de moment i a dia d’avui penso, malgrat tot, que el que m’ha salvat és aquell que explicava anteriorment que era un senyoràs en un despatx com a tal i que és el responsable de les proves que m’havien fet al principi de tota aquesta història. veurem si el temps diu alguna altra cosa.

No em desvio. visita a l’oncòleg. Ah! no he explicat que vaig contactar, per suggeriment de la mariona e, amb el lluís e, que és un investigador del tema radiològic a la teknon. només perquè si li era possible donar-me un cop de ma. la teknon a mi em sembla un món petit. no vaig tenir cap problema per connectar amb ell, però tot el que podia era acompanyar-me a la consulta, ni tan sols els coneixia personalment però sí que havia sentit parlar del dr. buxó i la fina. m’hi va acompanyar. ho vaig agrair molt.
(more…)

4.- objectius

Tuesday, 27/05/2008 (04:18)

abans de parlar d’aquests penso que, partint d’una situació com la meva, no puc fer-ho ni que s’entengui d’una manera general. és un cas concret. que quedi clar.

no podia pensar en aquesta paraula des del primer dia. em calia primer caure al pou i tocar fons, però molt.
a partir d’aquell moment el qual recordo molt bé, era el matí del segon dia que estava a casa i em trobava ajaguda al sofà del menjador i feia com dues hores que plorava. prou em vaig dir i aquí és on vaig començar a pensar en objectius:

Tinc un projecte de vida en el qual he invertit tots els meus esforços i il.lusions i ara aquest entrebanc no farà que això trontolli o es perdi. Per tant ara el que he d’intentar fer és:

1.- he de deixar de plorar. no porta cap a res.
2.- he de prendre una actitud positiva per mi mateixa i pels meus. si jo estic bé ells també.
3.- he de cuidar-me per tenir el meu cos preparat pel tractament que em caurà a sobre. aquest no l’hauria fet si no fos per ells.
4.- he de menjar sa.
5.- he de preparar-me psicològicament. aquest m’adono és el meu punt flac. per aquí caic.
6.- he de dormir.
7.- he de fer vida normal fins on pugui.
8.- he de fer programes a curt termini. cada dia al despertar-me veure com m’organitzo.
9.- he d’aprendre a saber dir prou i també no.
10.- he de prioritzar.

també vull que sigui un dels meus objectius, a llarg termini, canviar el xip de vida. tenir calma, no córrer, no precipitar-me, positivar els esdeveniments, viure i gaudir d’això. no més. però no m’atreveixo encara al dia d’avui a posar-lo a la llista. no sé si seré capaç de fer-ho. de moment és un propòsit. potser deixar la feina…… per fer això.

3.- malaltia III operació

Tuesday, 27/05/2008 (02:41)

la veritat és que vaig anar a l’hospital ben tranquil.la. sempre penso que tinc reaccions ben estranyes, era com per anar nerviosa, no?, doncs no. ens vam trobar amb els fills a l’entrada d’admissions, ens van assignar habitació i ben aviat em van venir a buscar. seguia tranquil.la (!).

Després d’un any en rellegir aquests escrits m’adono que no vaig posar la data de l’operació. Ara el commemorar l’any i percebre com hi ha gent que ho ha recordat (!) vull deixar-ne constància. Va ser el 26 de març de 2008.

ja quan em vaig despertat recordo que la primera persona que vaig veure va ser a l’anna quan jo entrava a l’habitació amb la llitera i un cop al llit em vaig trobar envoltada de tots els que estimo i m’estimen. recordo la carme m dient-me “tens el sentinella afectat”. ens vam saludar i com sempre van desaparèixer per deixar que descansés. van fer costat al manel i això no es pot obviar. mai.
(more…)

2.- malaltia II

Monday, 26/05/2008 (03:08)

voldria abans deixar un testimoni de la meva visita al centre de les mamos. resulta que el doctor en cap d’aquest és el pare d’una amiga de la judit. aquesta el dimecres 6 va telefonar-la per demanar-li si podíem tenir abans els resultats. no podia fer-hi res. però quan jo parlo amb la judit per demanar-li el telèfon del marcet, em demana que vegi al doctor en cap per donar-li les gràcies per l’interès que ha tingut en el meu cas. tornem a entrat al centre i demano per ell. és un senyor castellà de pura raça assegut en un despatx també senyorial i que em diu: “senyora lo que tiene es malo pero no lo peor. la quimio la tiene asegurada asi como la radio y el tratamiento de cinco años de pastillas. pero usted no se asuste y quedo a su disposición para lo que quiera”. a mi no em va agradar gens res del que em va dir, però molt sovint em recordo d’aquell senyor, com en sap!.
la primera cosa que vaig pensar en sortir al carrer i vaig dir va ser: manel això ara no t’ho mereixes! (sorprenent?).
(more…)