annaescude

Estic contenta. sí. molt. però malgrat això ploro. no sé sóc tonta. sempre penso en el mateix i no ho puc evitar: el manel. podrà descansar de baixar a barna molt poc i això em sap molt greu. qui ho vulgui entendre que ho faci i qui no tres pedres.

La visita al radiòleg ha anat molt bé. jo anava nerviosa -com no-. però és que tenia un avís de la fina que aquest metge s’enfadava si arribaves tard a la visita i quan nosaltres ho hem fet al clínic, la noia que ens havia d’atendre no hi era i anava passant l’estona i no venia i jo estava com un flam.

Finalment tot ha acabat bé. hem entrat a la consulta. un metge, un senyor i una infermera també amb molta educació. salutacions bon dia , encaixada de mans. fet l’historial m’ha dit que em farien 5 sessions de ràdio que seria poc agressiva -aquesta paraula no li ha agradat quan jo li he demanat com ho seria d’agressiva- i que primer m’havien de fer unes proves com tacs i coses així. que això serà dilluns i dimarts i llavors amb 15 dies més/menys em començaran les sessions. se’m posarà la pell vermella però ja em recomanaran unes cremes.

M’ha fet notar, el metge, que el diagnòstic del centre de les mamografies estava molt ben fet ja que era difícil de detectar i que a la cirurgia semblava que havien tingut algun problema.

Quasi que no m’ho creia. vam anar a l’hospital amb el manel i jo tenia un estat de tant me fa. no sé unes reaccions molt estranyes.

El que si tenia era moltes ganes de marxar d’aquell lloc, em molestava. però tot va anar bé i potser l’estona es va fer una mica més llarga que de normal, però es una percepció totalment subjectiva no tinc cap motiu per justificar-la.

Vam tornar cap a casa i estàvem molt contents això sí que és veritat com quan t’has tret un pes de sobre per haver deixat un paquet que pesava molt. el dia d’avui que n’és l’endemà, jo en dic el dia de les pometes perquè les galtofies se’m posen vermelletes i tenen molta escalfor. això em dura, fins ara, tot el dia. demà ja va de baixa.

gràcies a tots els que m’heu acompanyat a passar la quimio. també ahir mateix al vespre ja van començar a bellugar-se els “incondicionals” !!!!!!

Aquesta és una cosa nova que m’ha passat. em van avisar que potser les ungles es trencarien. però de moment això no ha estat així.

El que dic de la pell que cau és que les mans i els peus se’m pelen. contínuament he de posar-me crema d’aloe per suavitzar-les i treure aquella mala imatge de les pells que et donen unes ganes d’estirar-les que no pots evitar-ho. cosa que tots els meus em recriminen. però els ho agraeixo. és desagradable simplement. no passa res. fa lleig però és més suportable que veure com et quedes sense celles ni pestanyes.

Havíem passat el cap de setmana a matadepera i ens hi vam quedar el dilluns i tot. Després de dinar vam baixar cap a bcn directament a l’hospital.

Jo estava tranquil.la, força, no sé ben bé perquè. I també ho vaig estar durant tota la sessió. Aquesta vegada qui ens va fer companyia va ser el manel. Jo cada vegada tinc més clar que el que em fa terror és el desconegut. Aquesta vegada pensava que, i crec que certament és així, només anava a guanyar.
Llegir la resta de l’entrada »

Quan perdem una cosa és quan realment ens n’adonem del que teníem. ara en aquests dies de la meva malaltia he viscut en pròpia carn això. en molts casos petits. per exemple. feia exactament tres mesos i tres dies que no dormia despullada del tot. no podia treure’m els sostenidors per culpa de la ferida oberta al pit.

Quina sensació de plaer és tan i tan gran quan et pots posar la camisa de dormir sense res a sota i com s’agraeix el ficar-se al llit sense res que t’apreti. oh!! és una meravella.

quan vaig a l’hospital a fer-me la quimio estic en un estat totalment deplorable i penso que la por al desconegut n’és la causa. perquè sinó no entenc la meva actitud en aquests moments.
aquesta quarta sessió i primera del segon cicle, he canviat de medicament. segons l’oncòleg no és tan agressiu però també té efectes secundaris: mal articulacions, trencament ungles, retenció líquids i alguna altra cosa. això poden ser coses que passin però tampoc tenen la seguretat de com els reacciona cada pacient. aquest medicament també fa caure el cabell.
Llegir la resta de l’entrada »

Molts dies estic al “sol” i algun a l”ombra”. aquests últims em costen molt de passar i oblidar. però avui quan he obert els ulls he pensat que no puc oblidar la sort que tinc i he tingut. visc com una princesa amb totes les necessitats cobertes i podent-me cuidar al màxim. això és una fortuna.

però dies com el divendres em fan mal, molt. caic en un pou i m’envaeix la tristor i em sento profundament malament. no és que vulgui donar-los més importància de la que tenen però crec que són percepcions que mereixen unes ratlles.
Llegir la resta de l’entrada »

La meva amiga Alícia m’ha fet arribar pel correu electrònic la carta que enviaran a la gent de l’ajuntament que estigui en unes condicions que ells marquen, per prejubilar-se. Oh! quina alegria.

Sí ho tinc clar em jubilaré. Ep! si les condicions econòmiques em són favorables que és el primer que he de mirar. demanaré hora per anar a fer la consulta i veurem què em diuen.

La vida m’ha posat les coses en camí fàcil malgrat la mala sort de patir la malaltia crec que aquesta oportunitat que em dona no la puc desaprofitar. ara estic de baixa i ja he passat el tràngol que diuen de quan deixes de treballar i et trobes que no saps el què has de fer al primer matí quan et lleves. jo això ja ho tinc superat. és més per mi llevar-me al matí i no tenir pressa és qualitat de vida.

com que he tingut un avís important, crec a partir d’ara l’únic que he de fer és viure. i per això em vull cuidar i com he dit abans tenir qualitat de vida i deixar de treballar (= fitxar), és aconseguir-ho.

Finalment m’he posat al dia. Avui ja puc escriure el final d’aquesta etapa. Però aniré escrivint sempre que em vingui de gust, però vull dir que ja no tinc res pendent per explicar.
A la tercera quimio hi vaig anar nerviosa. Segueixo sorpresa. Perquè? si sabia on anava i què em farien. No entenc res. Vaig estar nerviosa durant tota la sessió tot i que aquesta em va resultar força ràpida.
A casa em vaig recuperar tot i que l’endemà no estava fina del tot. Però ja el tercer dia vaig caure i ara mateix que n’han passat 8 de dies encara estic força trasbalsada. No sé explicar ben bé el què tinc. Estic marejada? no. Estic bé? tampoc. No sé és un estat general de “malestar” que em costa superar.
També aquest cop les trucades i visites de la gent amiga no han faltat. Al.lucinant!!!!!!

Estava tan tranquil.la. Quines coses té l’ésser humà tan i tan sorprenents. Inclús m’atreviria a pensar que anava com contenta a l’hospital per rebre la segona sessió. no ho entenc.
Com que ja he dit que tinc bones amigues, m’havia informat i també havia experimentat que cal anar preparat per passar la sessió. Així que abans de marxar de casa vaig fer la “bossa”. Un coixí per reposar el cap, la primera vegada em va quedar tota l’estona voleiant (no en tenien a l’hospital i quan la judit el va demanar em van deixar el farcit d’un coixí de cadira (!)), diaris, llibre, berenar de casa i beguda. Ens va anar molt bé.

Llegir la resta de l’entrada »