http://blocs.xtec.cat/lacustaria/

Cliqueu damunt la xapa.

Voleu escoltar el conte? Cliqueu damunt la imatge.

Cliqueu aquí. 

Cliqueu damunt el drac.

El cocodril, orgullós de l’admiració que causava la seva pell, va començar a sortir de l’aigua de dia per presumir-ne. Llavors, la resta d’animals, no només anaven a la nit a beure aigua, si no que també s’apropaven quan brillava el sol per a contemplar la pell daurada del cocodril.
Però va succeir que el sol brillant, poc a poc va anar dessecant la pell del cocodril, coberta d’una capa lluent de fang, i cada dia s’anava enlletgint. Al veure aquest canvi a la seva pell, els altres animals anaven perdent la seva admiració. Cada dia, el cocodril tenia la pell més arrugada fins que li va quedar com ara la té, coberta d’escames grans i dures de color marró. Finalment, davant d’aquesta transformació, els altres animals no van tornar a beure durant el dia i contemplar l’antiga i bonica pell daurada del cocodril.
El cocodril, abans tant orgullós de la seva pell daurada, mai es va recuperar de la vergonya i de l’humiliació i, des d’aleshores, quan s’apropen altres es submergeix ràpidament a l’aigua, amb només els seus ulls i les seves narius sobre la superfície de l’aigua.

Un infant blanc, de pell rosada,
d’ulls blaus o verds,
de cabells rossos o llisos,
és un infant.

L’un i l’altre, el negre i el blanc,
fan el mateix somriure
quan una mà els acarona,
quan se’ls mira amb amor
i amb tendresa se’ls parla.

Vessaran les mateixes llàgrimes
si se’ls contraria, si se’ls fa mal…
No hi ha dos rostres absolutament
idèntics.

Cada rostre és un miracle. Perquè és
únic.
Dos rostres poden assemblar-se,
però mai no seran completament iguals.

La vida, justament, és aquell miracle,
aquell moviment permanent i
canviant,
que mai no reprodueix el mateix
rostre.

Viure conjuntament
és una aventura on l’estimar,
l’amistat, és una bella trobada
amb allò que sempre és diferent de tu
i que t’enriqueix.

TAHAR BEN JELLOUN (Marroc)